un dels millors dies de la meva vida - per Borja de María

Companys quina passada l’experiència d'ahir a Paterna: sortim a primera hora del matí des del Narcís Sala cap a València en un cotxe amb cinc devots quadribarrats, parem a menjar una paella a un restaurant on ens va servir el nebot del Pichi Alonso i arribem una horeta abans a la Ciutat Esportiva del València.

Com el dia del Melilla, RTV era l'única emissora que oferia el partit en directe. A la zona de Premsa (una quadrícula enganxada a la llotja i envoltada de seguidors del Mestalla) em sentia gallina en corral aliè. Però no estava sol! A la meva cadira hi cabien més d’un centenar de persones també presents al camp gràcies a la narració de Trinitat Vella.

El Sant Andreu estava desconegut a la primera part, la defensa dislocada i la davantera anul•lada, un mig del camp tot obert i un porter superat per les contínues ocasions. Arriba a ser un altre rival i a la primera part el Sant Andreu encaixa quatre gols més. No va ser un primer temps propi d’un equip que aspira a pujar a 2a. Al camp es veien cares de tot tipus: desesperació, incomprensió, decepció... Ningú tenia el seu dia.

L’equip va creure en la remuntada i el capi Dani Martí, el Santillana quadribarrat, va matar de cap poc abans del descans. El míster no va fer canvis a l’onze a la mitja part, suposo perquè confiava que els mateixos homes fossin capaços de donar la volta al marcador.

Trigava en arribar l’empat i Natxo va treure a Lanzarote i Fran Piera per Aday i Ramón Masó, respectant els dos puntes Máyor i Keko; a part González va enviar a Rueda a dalt i va carregar la banda dreta de l’atac andreuenc amb un gran Aday. Sergio Rodríguez, el lateral esquerra valencianista, estava fos després d’haver ajudat molt en les ofensives del Mestalla i Benítez va trencar la banda contínuament amb la seva especialitat: punxar la pilota i arrencar a córrer amb la força d’un brau. Després va veure la vermella directa. L’entrada per darrera ofegant el contraatac del Mestalla i lesionant al contrari la va pagar amb l’expulsió.

El remat de Rueda a l’afegit va condemnar a l’equip d’Òscar Fernández, però els braços quadribarrats van seguir aixecats fins el final. Els de la senyera es van deixar d’històries i van assaltar la porteria de Salva amb persistència fins que en una pilota descontrolada Abraham va rebentar-la al fons de la xarxa. 2-3, encara no m'ho crec.

També vull demanar disculpes a tots els companys de premsa que van basar-se en les meves paraules per a donar l'últim i definitiu gol del matx a Rueda en comptes d'Abraham. A l'entrevista amb Rueda no em va negar que fos ell l'autor del tercer i no va ser fins a la sortida de l'estadi que els desplaçats del Sant Andreu i el propi equip em van corregir. Em va saber molt de greu i de seguida vaig informar a la redactora de la pàgina web del Sant Andreu de l'equivocació, però ja estava al càrrec de l'error.

Quatre hores més tard tornàvem al punt de partida: l’estadi municipal Narcís Sala. Allà unes 10 persones esperaven l’arribada de l’autocar de l’equip i celebraven els 3 punts esgarrapats en l'últim moment. Eren les dues de la matinada i encara durava l’alegria per la victòria.

Per acabar, agrair al club i als seus responsables la confiança que han posat en aquest projecte esportiu local. Estarem al costat de l’equip del nostre poble tota la temporada i serà per a nosaltres un privilegi arribar a l’afició del Sant Andreu a través de Ràdio Trinitat Vella. I als qui ens animen a través d’Internet, felicitar-los per la seva sinceritat i proximitat.

Però res d’això seria possible sense l’ajut desinteressat dels col•legues de la Redacció d’Esports de Trinitat Vella. Ahir l’Andreu i el Raúl es van fer un fart d'aportar dades des dels estudis de la Fundació Trinijove. A ells i a tots els que han ocupat la seva posició als darrers partits, gràcies. I pels què sempre van als partits, Costafreda, Gabry, Urtasun i Alba, una forta abraçada del vostre amic. M’esteu fent molt feliç.
Borja, enviat del Triniteam ahir a Paterna